LA PARADOXA DE L'EXCÉS D'INFORMACIÓ EN RISCOS GREUS I EMERGÈNCIES

Dret a la informació i autoprotecció

Les administracions públiques tenen l'obligació d'informar als seus ciutadans respecte els riscos greus a què estan exposats i les emergències que els poden afectar i especialment de com actuar per protegir-se. L'esmentada obligació no només deriva de les previsions normatives en matèria de protecció civil sinó també del fet indiscutible de que aquesta informació salva vides. Un ciutadà coneixedor de les emergències que el poden afectar i de les mesures d'autoprotecció que haurà de prendre en cada cas, és un ciutadà més protegit i per tant més segur que alhora contribueix a millorar la seguretat del seu entorn.

Autoprotecció: Imatge d'Andrew Suryono

Aquestes accions de sensibilització als ciutadans per part dels serveis de protecció civil de les diferents administracions públiques competents s'han reforçat substancialment en els últims anys a causa de dos factors principals:

• La previsió en diferents lleis de protecció civil del dret dels ciutadans a ser informats, partint de la legislació autonòmica més pionera, com el cas de la Llei 4/1997 de Protecció Civil de Catalunya (article 4), i culminant recentment amb la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil (article 6).
• L'explosió de les noves tecnologies i la societat de la informació i especialment a partir de la universalització de l'accés a internet, l'aparició i creixement fulgurant de les xarxes socials i l'adveniment dels telèfons mòbils i les seves conegudes App.

La paradoxa de l'excés d'informació com a factor d'inseguretat

És en aquest context en el que apareix la possible paradoxa de l'excés d'informació com a factor d'inseguretat en l'àmbit dels riscos greus i les emergències. Aquest excés d'informació en general i especialment a les xarxes socials es coneix com a “infoxicació”, és a dir, informació tòxica o intoxicació per excés d'informació.

Infoxicació. Font: Silvia Albert in Company

Als inicis del segle XXI pocs imaginàvem que 15 anys després ens trobaríem amb la necessitat d'analitzar si hi ha un excés d'informació al ciutadà en la matèria de protecció civil. Llavors el debat era el contrari: cóm obrir la informació dels riscos greus i les emergències al ciutadà? Fins i tot hi havia qui es qüestionava si realment era necessari. Per sort el debat es va resoldre a favor de l'obertura informativa i fins i tot s'ha avançat un pas més enllà i actualment el ciutadà ja no és un element passiu que alimentem des de les administracions públiques amb una informació prèviament seleccionada sinó que és un subjecte actiu que decideix les dades que són del seu interès i qüestiona les informacions que rep.

És precisament aquest ciutadà actiu el que detecta i fa aflorar la paradoxa de l'excés d'informació com a factor d'inseguretat, és a dir, qui en el seu paper actiu i gràcies a les xarxes socials mostra la seva queixa respecte l'excés d'informació. Certament, en el moment actual existeix un volum excessiu d'informació sobre riscos greus i emergències i que en moltes ocasions no està processada sinó que simplement es publica amb l'esperança que el ciutadà la consumeixi el que comporta el següent:

• La informació no processada no està adaptada a l'objectiu que es persegueix el que suposa que no és de fàcil consum i comporta el desinterès del ciutadà.
• L'excés d'informació suposa una banalització de la matèria d'emergències alhora que desorienta el ciutadà davant de l'excés d'interlocutors i dades, el que deriva finalment en la seva incapacitat de percebre objectivament el risc.

Ambdues conseqüències anteriors porten a més inseguretat dels ciutadans ja que no s'assolirà el coneixement de les mesures d'autoprotecció sinó tot el contrari: el ciutadà deixarà de percebre que és corresponsable de la seva seguretat davant dels riscos greus i les emergències.

Nivells d'informació: adaptació al receptor

Sembla clar que l'objectiu d'uns ciutadans formats en autoprotecció davant riscos greus i emergències no passa perquè les administracions públiques llancin al ciberespai el major nombre d'informació i dades possibles relacionades amb la matèria, sinó els essencialment necessaris per permetre als ciutadans entendre perquè i com ha d'actuar de forma concreta per evitar quedar afectat.

Aquí resideix la veritable especialització dels serveis públics de protecció civil, que han de ser capaços de sintetitzar tot el coneixement tècnic que gira entorn dels riscos greus i les emergències i traduir-lo en missatges i idees que el ciutadà pugui digerir de la forma més efectiva possible. Fins i tot, és necessari poder establir diferents nivells d'informació que facilitin al ciutadà aprofundir en el coneixement dels riscos greus i les emergències a mesura que siguin del seu major interès<A[gran|important]>. Igualment, cal poder diferenciar els nivells d'informació en funció de les responsabilitats del receptor.

Campanya del Centre for Desease Control CDC dels EUA

Finalment, res han de veure aquestes reflexions amb la necessitat que els serveis públics de protecció civil, els d'autoprotecció i el voluntariat de protecció civil, els tres pilars del sistema de protecció civil, siguin cada vegada més coneixedors dels riscos greus en el màxim detall possible amb iniciatives tecnològiques que facilitin l'accés a aquesta informació. En aquest cas el debat és un altre de molt diferent: processar la informació per a un accés àgil en temps real. Algunes iniciatives sobre això, molt prometedores, ja estan en marxa.

Nota: si t'ha interessat, pots accedir a la segona part del post http://emergenciesprotecciocivil.blogspot.com/2016/05/mes-sobre-lexces-dinformacio-en.html