dissabte, 1 d’octubre de 2016

PRECAUCIÓ AMB EL GAS

Deflagracions de gas
Les deflagracions per gas en domicilis i habitatges no són accidents infreqüents. 
Recentment s'han produït en Espanya dos casos greus: aquest dissabte 1 d’octubre una fuita de gas en una cafeteria de Vélez-Málaga provocava quasi 90 ferits de diversa consideració després de deflagrar el núvol generat i el passat 18 de setembre moria 1 persona i 17 quedaven ferides després d’una forta deflagració en un domicili particular de Premià de Mar, morint dies després un dels ferits greus i per tant elevant a 2 els morts.


Deflagració gas Premià de Mar el passat 18/09/2016. Font: @jordi_bravo

En la primera dècada del segle XXI es van produir 132 morts en Espanya per deflagracions de gas (font: El Norte de Castilla) el que representa una mitjana anual de 13 morts. Destaquen 15 casos en que es va produir la mort de 3 o més persones amb 63 morts en total. 
El cas que es va produir en un edifici de cinc plantes de la ciutat de Palencia l’1 de maig de 2007 es el més greu amb 9 morts, més de 30 ferits i la destrucció de l’edifici. També els 6 morts en Laredo (Cantabria) en juliol de 2006 i els també 6 morts en Gavà (Barcelona) al desembre de 2008. 

En els anys 90 també es van registrar diversos casos conseqüència dels quals es van millorar els elements de seguretat, es van renovar las canalitzacions i es va incorporar el gas natural en substitució del gas ciutat. 
La referència històrica més important que podem recordar és la de març de 1972 en Barcelona amb 18 mort i la destrucció d’un edifici de deu plantes. 


Els casos recents més greus a Catalunya

En els últims 10 anys s'han produït 5 accidents importants amb 10 morts i més d'un centenar de ferits. 
- 12 de gener de 2006: una deflagració de gas a Santa Coloma de Gramanet va produir 2 morts i 22 ferits, 3 d'ells greus, requerint la demolició de l'edifici i afectant greument les dues confrontants. El núvol de gas s'havia generat per una fuita d'aigua en el subsòl que va provocar un forat i va afectar la canonada del gas, dissolent l'odoritzant del gas de manera que no es va detectar la fuita.
- 26 de gener de 2007: a Cornellà de Llobregat la deflagració d'un núvol de gas en la zona de comptadors va provocar 1 mort (nena 2 anys) i 22 ferits en un edifici nou (10 anys antiguitat). La indemnització per part de les asseguradores va ascendir a 4,6 milions d'euros.
- 3 de desembre de 2008: a Gavà la deflagració d'un núvol de gas format per una fuita d'aigua que va afectar la canonada del gas va provocar 6 morts i 37 ferits. L'edifici es va haver de derruir pels greus danys.
- 26 de juliol de 2015: 13 ferits a Begues conseqüència d'una deflagració de gas no canalitzat (bombona) amb la destrucció de 2 edificis.
- 18 de setembre de 2016: una deflagració de gas causa 2 morts i 16 ferits a Premià de Mar afectant greument l'edifici de la fuita i els dos confrontants que van quedar inicialment inhabitables.
Edifici afectat per la deflagració de gas a Gavà al desembre 2008 Font: www.ccma.cat


Gasos derivats del petroli en l'ús domiciliari
La major part dels domicilis espanyols tenen subministrament d’algun tipus de gas com a combustible en les seves cuines i en alguns casos també per alimentar el seu sistema de calefacció. Si bé la presència de cuines d’inducció i altres sistemes elèctrics de cocció va en augment, encara no ha desplaçat als combustibles tradicionals derivats del petroli: butà, propà i gas natural (metà). 

En les últimes dècades el butà ha perdut pes entre els combustibles en forma de gas, en especial en les ciutats on el metà, conegut com gas natural en referència a la principal companyia que el distribueix, s’ha situat com el referent principal amb una canalització que arriba a gran part dels domicilis. El propà, per la seva part, manté un ús minoritari però és habitual en moltes urbanitzacions tant amb dipòsits comuns i canalitzacions com amb dipòsits particulars en habitatges individuals o comunitaris. 

Els perills dels gasos derivats del petroli
Els gases derivats del petroli metà (CH4), propà (C3H8) i butà (C4H10) són substàncies altament inflamables que permeten utilitzar el seu alt poder calorífic mitjançant una combustió controlada i segura. 

Pel contrari, el seu principal perill, a més de la seva inflamabilitat, és la seva capacitat de deflagrar en condicions de mescla amb l’aire en proporcions aproximades d’entre el 2 i 15% depenent de la substància concreta. Al tractar-se de gasos incolors i inodors és necessari l'ús d'additius odorífers que els generin un olor característic per detectar la seva fuita immediata sense necessitat de l’ús de detectors químics. 
Convé recordar que deflagració, detonació i explosió són termes similars però no iguals malgrat que el públic en general els faci servir indistintament. La deflagració és una combustió sobtada en la que la velocitat del procés és inferior a la detonació i en la que les ones generades per l’avenç de la combustió són subsòniques (inferior a la velocitat del so) a diferència de les supersòniques (superior a la velocitat del so) de la detonació. En la deflagració el front de flama avança a través de la difusió tèrmica i no per una ona de xoc com en la detonació. La deflagració d’un gas derivat del petroli provoca danys per efecte de la radiació alliberada i contacte directe amb les flames i a més quan es produeix en un medi en el que el gas es troba parcialment confinat (espai tancat), s’afegeix l’efecte de les ones de sobrepressió generades (que seran menys greus que en el cas d’una detonació). 
Corva velocitat i sobrepessió de detonació (esquerra) i deflagració (dreta). Font: Hysafe 


Finalment, un toc d'atenció als mitjans de comunicació: normalment les deflagracions de gas butà no són "l'explosió de la bombona" com es diu sovint sinó la deflagració del núvol de gas que s'ha format. Una bombona de butà pot arribar a explotar però per això necessita ser escalfada, per les flames d'un incendi proper per exemple, que elevi la pressió interior del gas i acabi esclatant la bombona per excés de pressió. Però aquest cas és poc habitual.

Gas segur
Es tracta per tant d’un servei bàsic que ens genera grans beneficis i confort però que té un perill intrínsec que requereix un ús escrupolós per minimitzar els riscos i garantir la seguretat en tot moment. 
Per això, és essencial mantenir en ordre les instal·lacions (depòsits, calderes, conduccions, cremadors, cuines, …), realitzar les inspeccions periòdiques que estableix la normativa, no manipular mai el sistema ni deixar que ho manipulin els que no estan acreditats i no alterar els elements de seguretat incloses les reixes de ventilació que garanteixen l’entrada d’aire (oxigen) suficient per la combustió i eviten l’acumulació de gas en cas de fuita. Les conduccions, que sovint poden passar per zones on estan accessibles (safareig, cuina, …) han d’estar protegides de cops i corrosió i les claus de pas llaves han d’estar en perfecte estat. 


Consells al twitter @emergenciescat de Protecció Civil de la Generalitat

El tancament de la clau del gas en períodes d’absència prolongada o fins i tot diàriament cada nit a la sortida de casa són accions de prevenció que poden aportar una seguretat extra.

Per últim, no oblideu mai comprovar que la flama de la cuina és correcte: blava i estable. Si oscil·la o té tonalitats taronges o altres és símptoma d'una mala combustió que requereix d'una revisió per seguretat.

Així ha de ser la flama de la cuina.

Aquí podeu consultar els consells de protecció civil pels perills dels gasos derivats del petroli en domicili

Comparteix aquest post

Compartir