IMPULS DE L'ATENCIÓ PSICOSOCIAL EN EMERGÈNCIES GREUS

(actualitzat el 2 de desembre de 2015)

Noves necessitats de la població en emergències: nous serveis

La visió clàssica de la resposta a les emergències greus i a les catàstrofes ha quedat desfasada ja que s'ha vist superada per les necessitats actuals de la població.

De l'anàlisi de les grans emergències de finals del segle XX i principis del XXI ha sorgit, entre altres lliçons apreses, la necessitat que la resposta dels equips d'emergència s'ampliï a la protecció de tots els afectats garantint-los una resposta integral. En aquest concepte d'afectats s'han d'incloure:

- totes aquelles persones que s'han vist exposades a l'emergència per haver estat a la zona d'afectació o per haver sofert mesures excepcionals d'emergència (evacuació o confinament), i

- l'entorn social més directe de les víctimes greus.

Aquesta protecció s'ha de desenvolupar en diferents espais físics de l'emergència, destacant els centres d'acolliment de població, els espais habilitats per a la informació general i per a l'atenció als familiars de les víctimes (incloses les línies telefòniques) i els espais forenses i de presa de dades antemortem. A més, s'ha de fer amb equips especialitzats en aquest tipus de resposta.

L'atenció psicosocial als afectats d'una emergència

Una de les actuacions crítiques per a una correcta protecció i atenció integral als afectats d'una emergència és l'assistència psicosocial tant a les víctimes com al seu entorn directe (familiars, amics i àmbit laboral, en aquest ordre de prioritat). Aquesta resposta és especialment crítica quan es produeixen víctimes mortals i el número<A[número|nombre]> és elevat o el context és especialment sensible (menors d'edat, nuclis familiars o agreujants contextuals). Es tracta de proporcionar-los una assistència integral que de resposta a totes les seves necessitats que aniran sorgint al llarg de la fase aguda i que es divideixen per una part en els aspectes més socials i pràctics (orientació, consultes, informació, tràmits...) i d'altra banda en el suport emocional i acompanyament en el dol<A[dol|duel]> que serveixi per minimitzar el dany<A[dany|mal]> psicològic posterior.

En definitiva es tracta de què vosaltres afectats es vegin acompanyats a tota hora per les administracions públiques a través d'equips d'emergència especialitzats en aquesta funció fins a la recuperació de la normalitat, i que aquest retorn sigui el més ràpid possible però alhora amb totes les garanties de cobertura de necessitats.

Aquest acompanyament té una durada superior a la fase aguda clàssica, ja que en el cas de múltiples víctimes pot allargar-se dies o ser necessari necessitar reactivar la resposta setmanes després en moments crítics puntuals, sobretot si es requereix la repatriació de les restes mortals.

Equip psicosocial intervenint en sinistre Germanwings (agència EFE)

Especialització de l'assistència psicosocial

L'atenció psicosocial als afectats per una gran emergència o catàstrofe, en els termes abans indicats, requereix d'equips especialitzats per a aquesta funció. Donat el doble component "psico" i "social" de l'atenció als afectats es requereix la participació de treballadors socials i de psicòlegs. A més de la seva formació de base, aquests equips s'han de preparar específicament per a la resposta a situacions d'emergència greu o catàstrofe, coneixent prèviament el funcionament del sistema de protecció civil així com el context i necessitats específiques d'aquestes grans emergències sobretot quan hi ha múltiples víctimes.

Per a aquesta assistència psicosocial les diferents administracions públiques, normalment a través dels seus òrgans<A[òrgans|orgues]> de protecció civil, s'han dotat de recursos específics que responen a diferents models però que generalment utilitzen mitjans<A[mitjans|medis]> humans d'organitzacions externes. En alguns casos s'ha previst únicament psicòlegs, cas en el qual el vessant de treball<A[treball|feina]> social quedarà desatès.  De la mateixa manera, en els casos en què sol es disposi d'equips de treballadors socials, poden quedar sense cobertura les necessitats dels afectats que entrin en l'àmbit sanitari dels psicòlegs.

Per garantir la coordinació entre ambdós components psicosocials és essencial la divisió de funcions, encara que no sempre és fàcil perquè presenta molts elements d'interfase. Una possible simplificació en la distribució de funcions és que les accions que comportin diagnòstic i tractament del dany<A[dany|mal]> o la víctima es realitzi a través dels psicòlegs (grup sanitari) mentre que la resta es realitzi pels treballadors socials (grup logístic).

A més, tots els intervinents d'emergència en general han de tenir unes nocions bàsiques per evitar actuacions o comportaments que puguin perjudicar els afectats.

El model d'assistència psicosocial a Catalunya
A Catalunya la resposta és prevista a través dels treballadors socials de l'equip d'emergències delColegio Oficial de Trabajo Social de Catalunya, que activa i coordina directament Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya en virtut d'un conveni de col·laboració i coordinació vigent.

Treballadores Socials en sinistre Germanwings (Col·legi Oficial de Treball Social CAT) 

A la seva funció s'afegeix la dels psicòlegs del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) de la Generalitat de Catalunya.

Emergències Mèdiques de Catalunya (sem.gencat.cat)

El treball d'aquests equips es complementa amb el de l'ERIE (Equip de Reposada Immediata a Emergències) psisocial de Creu Roja - Creu Roja Catalunya que són equips mixtos de psicòlegs i treballadors socials també coordinats per Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.  

Equip mix psicosocial intervenint en sinistre Germanwings (www.ara.cat)

El cas de l'Ajuntament de Barcelona s'ha de destacar per tal com la resposta es realitza a través del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) que és un recurs intern de l'administració municipal, a diferència de la majoria d'administracions públiques on la resposta es dóna a través de recursos externs (disponibles a través de contractes o convenis amb organitzacions concretes).

CUESB en Barcelona 2015 (agencia EFE)

A més, s'ofereix formació al personal de protecció civil perquè conegui que actuacions poden ser perjudicials per als afectats, per exemple en el cas de la formació bàsica de voluntari de protecció civil on experts expliquen com actuar en centres d'acolliment o davant els familiars de les víctimes.

En resum

L'atenció psicosocial als afectats per una gran emergència s'ha consolidat com una necessitat que cal afrontar des dels poders públics. Amb tota certesa s'implantaran serveis específics als òrgans<A[òrgans|orgues]> de protecció civil de totes les nostres principals administracions públiques de manera que passarà a ser un element essencial més, d'ordinari, dels serveis públics que responen a emergències. Aquests serveis estan ajudant ja allà on actuen, a disminuir l'impacte de les emergències sobre la població afectada, a facilitar el seu retorn la normalitat, a minimitzar el dany<A[dany|mal]> psicològic posterior i al cap i a la fi a millorar el servei al ciutadà en cas d'una emergència greu.

Entre les activacions més importants d'equips d'atenció psicosocial durant el 2015, destaca l'atenció als familiars de les víctimes del sinistre aeri de la companyia Germanwings als Alps francesos que Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya va desenvolupar durant setmanes en tots els àmbits on va ser necessari des del primer instant. Els equips es van reactivar posteriorment en resposta a diferents moments que requerien reprendre l'atenció als familiars.

Corol·lari (2 desembre 2015)
Recentment el diari digital FANNEWSCLUB publicava un article sobre la intervenció psicosocial en emergències que podeu llegir en aquest enllaç.

PREPARATS DAVANT EL RISC QUÍMIC

Els accidents greus en instal·lacions industrials que manipulen substàncies químiques perilloses o durant el transport de les mateixes són actualment poc probables i per tant és poc habitual que es produeixin grans emergències químiques. Tanmateix, el risc químic és un dels que més preocupa als ciutadans quan s'aborda la seva sensibilització (què pot passar i com actuar). Segurament és fruit de la incertesa que de forma general susciten els riscos d'origen industrial per la seva complexitat, en contraposició amb els riscos naturals. El desconeixement de l'element que genera el risc (substàncies químiques) i del seu comportament previsible són segurament els principals factors que generen aquesta incertesa. Un exemple d'aquest fet és com cada vegada que es produeix un accident industrial de poca rellevància es genera gran preocupació entre la població i els mitjans de comunicació.

Prevenció del risc químic

Hem de recordar que la normativa europea per a la prevenció d'accidents greus en instal·lacions industrials que manipulen substàncies perilloses sorgeix l'any 1996 conseqüència d'alguns accidents greus que es produeixen a Europa i altres àmbits internacionals, sobretot el cas de la ciutat italiana de Seveso i el de Bhopal a l'Índia, ambdós amb nombroses víctimes conseqüència de fugues i núvols tòxics en els anys 70 i 80 respectivament. És precisament el cas de Seveso el que dóna nom a tota aquesta normativa en l'àmbit europeu: Directiva Seveso.

A partir de l'entrada en vigor de la normativa Seveso a Espanya l'any 1999, els estàndards de seguretat s'han anat incrementant progressivament fins a arribar als nivells actuals que ens permeten tenir un balanç positiu d'accidentalitat en indústries de risc químic. És cert que aquesta situació de seguretat es dóna especialment en les indústries químiques de major volum i no tant en les de menor mida, però és en aquestes grans instal·lacions on la potencialitat d'una emergència química és superior i per tant on més necessària és la prevenció.

Preparar la població per a l'autoprotecció en emergències químiques

La preparació de la població per fer front al risc químic i a una possible emergència conseqüència d'un accident és essencial, a causa de les seves característiques: les emergències químiques presenten una gran celeritat en l'afectació a la població en totes les seves variants, incendi, explosió o toxicitat, encara que la major afectació és en el cas de núvols tòxics ja que poden assolir distàncies importants segons les condicions que es donin.

Així doncs, els temps de reacció en emergència química són crítics i la resposta del sistema de protecció civil ha de ser el més ràpida possible aplicant un principi de prevenció i de reacció primerenca. Per aquest mateix motiu, els òrgans de protecció civil s'han dotat des de fa anys d'elements que permetin alertar la població de forma urgent i massiva en cas d'emergència química. Aquests elements són essencialment les sirenes d'alerta química, instal·lades a les zones de major risc, a les que se suma des de fa molt poc l'ús d'App per a telèfons mòbils per a la tramesa de missatges d'alerta geolocalizats. Aquestes eines s'han d'implantar entre la població exposada al risc perquè el seu coneixement sigui el més ampli possible i concretament perquè s'interioritzi la mesura d'autoprotecció bàsica en aquest cas que és el confinament immediat (tancar-se en un edifici evitant l'entrada d'aire de l'exterior tancant portes i finestres i desconnectant els sistemes de climatització o renovació d'aire).

Per aquest motiu Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya va realitzar el passat dijous 19 de novembre el simulacre semestral d'activació de les sirenes de risc químic. Com en altres ocasions, 2 vegades a l'any des del 2011, les 84 sirenes de risc químic de Catalunya es van activar de forma programada durant el matí al llarg de gairebé 3 hores i també es van enviar missatges geolocalizats amb l'App d'alertes de protecció civil. En aquesta ocasió, a més de la pràctica habitual de confinament dels centres educatius en zones de risc aprofitant l'activació de les sirenes, també es va confinar una zona urbana del municipi d'El Prat de Llobregat contigua a la zona industrial de la ciutat de Barcelona.

Corol·lari

La preparació de la població davant el risc químic és essencial i se suma a altres elements públics de seguretat com són el coneixement detallat des del sistema de protecció civil de les indústries de risc químic afectades per la normativa europea de prevenció d'accidents greus o l'existència de recursos operatius específicament habilitats per respondre a una emergència química (bombers, sanitaris i protecció civil).

Aprofito el post per a deixar-vos l'enllaç al sode l'alerta química per al confinament general de la població i l'accés a tota la informació sobre el risc químic a la pàgina web de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya

SOTMETRE'S AL RISC: EVITAR EMERGÈNCIES INGESTIONABLES

"Mai passa res fins que passa". Aquesta frase forma part del meu ADN com del de molts professionals de l'àmbit de la seguretat i les emergències. He crescut escoltant-la nombroses vegades i essent conscient de la seva transcendència ja que darrere d'aquesta frase s'amaga una realitat implacable: la capacitat real de gestionar una emergència té límits i per tant existeixen situacions potencialment ingestionables. Per això, en els casos en que com a tècnic de protecció civil he hagut d'enfrontar-me a determinades decisions sempre ho he tingut clar: davant els riscos greus no tot val ni tot és possible ja que el risc assumible té un límit al que cal sotmetre's sense solució de continuïtat.

Les emergències potencialment no gestionables
I és que el paper ho aguanta tot però la pràctica no i així, davant determinades situacions d'exposició a riscos greus, el sistema de protecció civil i emergències no podrà protegir als ciutadans, ja sigui per la intensitat dels riscos als que s'exposen, per la proximitat (física i temporal) al focus del risc (emergència), o per l'especial vulnerabilitat (probabilitat de patir danys) d'una part d'aquests ciutadans exposats al risc. Aquesta incapacitat de protecció als ciutadans es produirà fins i tot en la situació més favorable en que es pugui fer ús de les millors tecnologies disponibles i s'actuï amb màxima perfecció. A més, en molts d'aquests casos de potencial incapacitat de protecció efectiva als ciutadans, els serveis d'emergència actuants, especialment els equips d'extinció d'incendis i salvaments i per tant bàsicament els bombers, quedaran exposats a nivells de risc elevats que podran posar en perill la seva integritat física quan hagin de respondre a l'emergència i protegir a la població.

El principi ALARP
I és que fins i tot, estant en nivells de risc inferiors al valor límit del considerat gestionable i acceptable, existeix l'obligació de reduir el risc tant com sigui raonablement possible fins arribar a valors negligibles i per tant absolutament tolerables. És el que es coneix amb l'acrònim anglès d'ALARP: "As Low As Reasonably Practicable". Aquest esforç de reducció del risc passa a ser una obligació quan ens situem i identifiquem situacions de risc clarament ingestionables.

Mapes de protecció civil: informació cartogràfica de riscos greus
Actualment disposem d'un gran nivell d'informació, tant en quantitat com en qualitat, dels riscos greus que ens envolten i per tant de les emergències que ens poden afectar, en funció de la nostra zona de residència, àmbit laboral, lloc de vacances, etc.
Un exemple és el visor web del Mapa de Protecció Civil de Catalunya que ofereix tota la informació cartogràfica disponible sobre riscos greus en Catalunya, del risc químic al d'incendis forestals passant per una llarga llista. El Mapa va ser aprovat pel Govern de la Generalitat l'any 2010 donant resposta a la previsió de la Llei de Protecció Civil de Catalunya de l'any 1997. El Mapa enllaça directament amb el dret ciutadà a conèixer els riscos greus que li poden afectar, essent aquest un dret recollit a la mateixa Llei de Protecció Civil. Altres molts governs a nivell estatal i europeu publiquen mapes similars on consultar les dades dels riscos greus.

Imatge de zona inundable del Mapa de Protecció Civil de Catalunya.

Prevenció de riscos greus i urbanisme
Aquesta disponibilitat d'informació sobre els riscos greus ens permet ser corresponsables de la nostra pròpia seguretat decidint de forma activa què assumim i què no, fet que per altra banda és la nostra obligació. No hi ha doncs excusa per tal que en el moment d'adquirir un habitatge no siguem conscients de si està o no dins d'una zona de risc químic, inundable, sísmic, etc, i en quin nivell o intensitat, per a acte seguit estar preparats per fer front a les emergències que ens puguin afectar, és a dir, per a aplicar el principi de l'autoprotecció.
De la mateixa forma, l'urbanisme i la planificació territorial general no pot argumentar desconeixement dels riscos greus ja que ara està disponible en format digital i fins i tot en formats d'open data, de wms (web map services), etc. Això ens permet que abans d'iniciar tant els grans projectes urbanístics com els simples projectes d'activitat, s'estigui en condicions de conèixer si es generarà o no uns nivells de risc que donin lloc a emergències potencialment ingestionables i s'hagi de complir amb una obligació, que més enllà de legal, és també moral. De la praxis de l'urbanisme i l'ordenació territorial respecte els riscos greus dependran en gran part els nivells de seguretat dels ciutadans.

Esquema de decisió per l'acceptació de noves condicions de risc.

En definitiva, la informació dels riscos greus està en aquests moments àmpliament disponible i per això, actualment l'única incògnita de l'equació de la prevenció en matèria d'emergències ha passat a ser si el risc al que ens sotmetem és o no assumible i acceptable. És aquí on radica la verdadera importància de disposar de la informació dels riscos greus, ja que l'assumpció dels nivells de risc és una decisió individual, sigui com a ciutadans, com a entitats privades o, evidentment, com a administracions públiques competents en matèria de seguretat. Tanmateix, pot succeir que la nostra arrogància com grans transformadors del medi ens impedeixi comprendre que no sempre podem sotmetre a la nostra voluntat als riscos greus, siguin naturals o tecnològics. En aquest cas de miopia aberrant, tota informació i advertiment serà poc per evitar futures tragèdies que es podrien haver evitat amb la senzilla consulta dels nivells de risc en un mapa web de protecció civil.

En l'informe d'investigació "Prevenció dels riscos greus en l'ordenació territorial i l'urbanisme com a requisit per a la gestió de les emergències col·lectives" publicat en la edició número 26, de març de 2013, de la Revista Catalana de Seguretat Pública (Institut de Seguretat Pública de Catalunya), pot aprofundir-se sobre aquests aspectes.

CONSOLIDANT ELS SERVEIS DE PROTECCIÓ CIVIL

Durant molt temps m'han preguntat allò de "però exactament què feu en protecció civil?" "però protecció civil no és allò dels voluntaris?" "i això no és allò dels bombers?". Anys donant resposta a aquestes preguntes per explicar el treball<A[treball|feina]> dels serveis públics de protecció civil m'ha permès perfeccionar el discurs, cosa que agraeixo ja que m'ha servit per esquematitzar i interioritzar la nostra missió i funcions. Per fortuna, la nostra tasca és cada vegada més coneguda i actualment les preguntes se centren en aspectes concrets que demostren un major coneixement de la nostra funció: com realitzem els avisos i alertes, com es coordina la resposta a una gran emergència o qui atén les famílies de les víctimes.

Aquest major coneixement de la funció dels serveis públics de protecció civil facilita el nostre treball<A[treball|feina]> amb els ciutadans, a qui hem de protegir dels riscos greus i les emergències. A més, ja que aquest major coneixement del sistema s'estén a tota la societat en general, cada vegada és més efectiu el treball<A[treball|feina]> amb el sector privat i amb les institucions públiques i les seves autoritats, imprescindibles per a la protecció dels ciutadans.

Malgrat aquest escenari actualment més favorable, reconec que de tant en quant encara és necessari justificar la nostra existència professional davant qui, fruit del desconeixement de la nostra funció, encara pretenen diluir-nos en algun dels serveis que integren el sistema de protecció civil, ja sigui bombers, sanitaris o 112, en un exercici de simplisme impropi de l'anàlisi de les amenaces i necessitats a què s'enfronta la societat actual. Curiosament, aquesta dificultat de comprensió de les funcions del servei de protecció civil sempre desapareix en el moment d'una emergència i sobretot de l'anàlisi de la resposta dels poders públics. És llavors quan més evident es mostra la necessitat de disposar d'un servei públic de protecció civil i més clares semblen les seves funcions i especialització. Per desgràcia, són aquells moments i no abans quan els serveis públics de protecció civil es consoliden.

Malgrat tot, els serveis públics de protecció civil han estat i són imprescindibles dins del sistema de protecció civil i emergències, no en va són els encarregats del bon funcionament del sistema. La nostra missió és clara i insubstituïble: prevenir que es produeixin grans emergències, protocol·litzar mecanismes comuns de resposta a les possibles grans emergències per minimitzar els danys a la població, als seus serveis bàsics i béns materials i al medi ambient, i finalment posar-los en marxa quan l'emergència es materialitzi. El nostre paper transversal en permanent interlocució simultània amb els cossos d'emergència, el sector públic, el privat i el ciutadà, el coneixement en temps real i amb caràcter general dels diferents nivells de risc dels territoris en els quals som competents i el processat i gestió de la informació, avisos i alertes en situacions de risc greu o emergència són els nostres principals elements d'especialització. 

Els serveis públics de protecció civil es desenvolupen en els diferents nivells d'administracions públiques competents: Comissió Europea, Estat, Comunitats Autònomes i administracions municipals amb el suport de les administracions locals d'àmbit supramunicipal, com és el cas de les diputacions i els consells comarcals. S'ha de garantir un principi d'integració que permeti, sobretot en situació d'emergència, que les actuacions de protecció a la població (avisos, mesures excepcionals d'emergència o d'altres) tinguin una continuïtat i transmissió dels nivells superiors de l'administració cap als inferiors fins a arribar al ciutadà. L'absència d'una de les baules de la cadena suposarà, en els situacions més greus, la incapacitat de protegir la població i evitar una gran emergència. Per això s'ha de preveure la forma en la qual els serveis de protecció civil d'una administració superior assumeixen subsidiàriament les funcions de la inferior quan manca de capacitat per exercir-les. En qualsevol cas, s'ha de considerar que a major proximitat de l'administració pública al ciutadà major facilitat per protegir-lo davant situacions de risc gravi o emergència (a igualtat de recursos públics).

Finalment, el camí iniciat pels serveis públics de protecció civil sota l'impuls de les polítiques públiques de protecció civil de la Comissió Europea no té tornada enrere, i ens trobem ja en una fase de consolidació en la que la tasca pendent, el repte immediat, és aconseguir la implantació en tots els nivells de les administracions públiques competents alhora que potenciar els recursos humans i materials especialitzats en la detecció de nivells de risc, la coordinació estratègica d'emergències (gestió de crisi), la gestió d'informació, l'elaboració de plans d'emergència i especialment la seva implantació, en tots els nivells de la societat implicats.

ELS PILARS DEL SISTEMA (II): L'ESTABILITAT ARQUITECTÒNICA

La primera part d'aquest doble post descriu els tres pilars sobre els quals se sosté el sistema de protecció civil. La suma dels tres pilars inclou tots els serveis, públics, privats o de voluntariat, que formen part del sistema.

Fent un símil arquitectònic, l'estabilitat del sistema de protecció civil depèn que els tres pilars sobre els quals se sosté l'edifici de la gestió d'emergències estiguin degudament equilibrats. Si algun dels pilars suporta un pes excessivament superior a la resta o si no està preparat per al pes que ha de suportar o és més alt o curt que la resta, a la llarga l'edifici es vindrà a baix. Així pot passar amb el sistema de protecció civil en el cas que els seus tres pilars no estiguin degudament compensats ja que els tres (administració pública, serveis d'autoprotecció i voluntariat) són necessaris per igual i cap d'ells pot suplir a la resta, atès que cadascun juga un paper específic i complementari en el context de la gestió dels riscos greus i les emergències.

Sovint es tendeix a pensar que la gestió de les emergències es basa essencialment en els serveis públics relegant a la resta d'elements del sistema, sent això un error que acaba passant factura en el moment de les grans emergències.

És evident que no es pot gestionar una gran emergència en absència d'unes administracions públiques amb serveis i autoritats preparats, ja que les competències dels poders públics són insubstituïbles en aquest cas.

De la mateixa manera, els serveis d'autoprotecció són imprescindibles ja que dins d'una activitat són els que realitzen una primera resposta a les situacions de risc que es produeixin per tal que amb una contenció primerenca s'eviti una possible emergència. En absència d'aquests serveis d'autoprotecció les administracions públiques poden veure's condicionades en la seva capacitat de gestionar l'emergència: com fer front exclusivament des de les administracions públiques a una emergència dins d'una gran empresa química si l'activitat no realitza una primera resposta i aporta informació i accions de coordinació? L'històric, fins i tot el més recent, ens demostra que el resultat no serà satisfactori quant a una ajustada protecció del ciutadà.

Finalment, la col·laboració del ciutadà, individualment o a través de la figura del voluntariat de protecció civil, és un factor elemental. Per una part, el voluntariat és un complement necessari dels serveis públics, que no substitut, ja que des de dins de la mateixa societat exposada al risc contribueixen a través d'actuacions preventives que estigui més preparada davant l'emergència i a facilitar l'actuació dels serveis públics en cas d'emergència. D'altra banda, l'hemeroteca és plena d'exemples que demostren la necessitat que el ciutadà estigui preparat per actuar d'acord als principis d'autoprotecció i eviti exposar-se a un risc significatiu que compliqui l'actuació dels serveis públics.

En resum, el sistema de protecció civil ha de desenvolupar no sol els serveis públics sinó també els d'autoprotecció i el voluntariat de protecció civil, sense que cap d'ells supleixi la funció de la resta. Això no impedeix que cada sistema pugui bascular preferentment sobre alguns dels pilars, sempre que la resta estiguin degudament compensats per garantir l'estabilitat de l'edifici del sistema de protecció civil.