dissabte, 1 d’octubre del 2016

PRECAUCIÓ AMB EL GAS

Deflagracions de gas
Les deflagracions per gas en domicilis i habitatges no són accidents infreqüents. 
Recentment s'han produït en Espanya dos casos greus: aquest dissabte 1 d’octubre una fuita de gas en una cafeteria de Vélez-Málaga provocava quasi 90 ferits de diversa consideració després de deflagrar el núvol generat i el passat 18 de setembre moria 1 persona i 17 quedaven ferides després d’una forta deflagració en un domicili particular de Premià de Mar, morint dies després un dels ferits greus i per tant elevant a 2 els morts.


Deflagració gas Premià de Mar el passat 18/09/2016. Font: @jordi_bravo

En la primera dècada del segle XXI es van produir 132 morts en Espanya per deflagracions de gas (font: El Norte de Castilla) el que representa una mitjana anual de 13 morts. Destaquen 15 casos en que es va produir la mort de 3 o més persones amb 63 morts en total. 
El cas que es va produir en un edifici de cinc plantes de la ciutat de Palencia l’1 de maig de 2007 es el més greu amb 9 morts, més de 30 ferits i la destrucció de l’edifici. També els 6 morts en Laredo (Cantabria) en juliol de 2006 i els també 6 morts en Gavà (Barcelona) al desembre de 2008. 

En els anys 90 també es van registrar diversos casos conseqüència dels quals es van millorar els elements de seguretat, es van renovar las canalitzacions i es va incorporar el gas natural en substitució del gas ciutat. 
La referència històrica més important que podem recordar és la de març de 1972 en Barcelona amb 18 mort i la destrucció d’un edifici de deu plantes. 


Els casos recents més greus a Catalunya

En els últims 10 anys s'han produït 5 accidents importants amb 10 morts i més d'un centenar de ferits. 
- 12 de gener de 2006: una deflagració de gas a Santa Coloma de Gramanet va produir 2 morts i 22 ferits, 3 d'ells greus, requerint la demolició de l'edifici i afectant greument les dues confrontants. El núvol de gas s'havia generat per una fuita d'aigua en el subsòl que va provocar un forat i va afectar la canonada del gas, dissolent l'odoritzant del gas de manera que no es va detectar la fuita.
- 26 de gener de 2007: a Cornellà de Llobregat la deflagració d'un núvol de gas en la zona de comptadors va provocar 1 mort (nena 2 anys) i 22 ferits en un edifici nou (10 anys antiguitat). La indemnització per part de les asseguradores va ascendir a 4,6 milions d'euros.
- 3 de desembre de 2008: a Gavà la deflagració d'un núvol de gas format per una fuita d'aigua que va afectar la canonada del gas va provocar 6 morts i 37 ferits. L'edifici es va haver de derruir pels greus danys.
- 26 de juliol de 2015: 13 ferits a Begues conseqüència d'una deflagració de gas no canalitzat (bombona) amb la destrucció de 2 edificis.
- 18 de setembre de 2016: una deflagració de gas causa 2 morts i 16 ferits a Premià de Mar afectant greument l'edifici de la fuita i els dos confrontants que van quedar inicialment inhabitables.
Edifici afectat per la deflagració de gas a Gavà al desembre 2008 Font: www.ccma.cat


Gasos derivats del petroli en l'ús domiciliari
La major part dels domicilis espanyols tenen subministrament d’algun tipus de gas com a combustible en les seves cuines i en alguns casos també per alimentar el seu sistema de calefacció. Si bé la presència de cuines d’inducció i altres sistemes elèctrics de cocció va en augment, encara no ha desplaçat als combustibles tradicionals derivats del petroli: butà, propà i gas natural (metà). 

En les últimes dècades el butà ha perdut pes entre els combustibles en forma de gas, en especial en les ciutats on el metà, conegut com gas natural en referència a la principal companyia que el distribueix, s’ha situat com el referent principal amb una canalització que arriba a gran part dels domicilis. El propà, per la seva part, manté un ús minoritari però és habitual en moltes urbanitzacions tant amb dipòsits comuns i canalitzacions com amb dipòsits particulars en habitatges individuals o comunitaris. 

Els perills dels gasos derivats del petroli
Els gases derivats del petroli metà (CH4), propà (C3H8) i butà (C4H10) són substàncies altament inflamables que permeten utilitzar el seu alt poder calorífic mitjançant una combustió controlada i segura. 

Pel contrari, el seu principal perill, a més de la seva inflamabilitat, és la seva capacitat de deflagrar en condicions de mescla amb l’aire en proporcions aproximades d’entre el 2 i 15% depenent de la substància concreta. Al tractar-se de gasos incolors i inodors és necessari l'ús d'additius odorífers que els generin un olor característic per detectar la seva fuita immediata sense necessitat de l’ús de detectors químics. 
Convé recordar que deflagració, detonació i explosió són termes similars però no iguals malgrat que el públic en general els faci servir indistintament. La deflagració és una combustió sobtada en la que la velocitat del procés és inferior a la detonació i en la que les ones generades per l’avenç de la combustió són subsòniques (inferior a la velocitat del so) a diferència de les supersòniques (superior a la velocitat del so) de la detonació. En la deflagració el front de flama avança a través de la difusió tèrmica i no per una ona de xoc com en la detonació. La deflagració d’un gas derivat del petroli provoca danys per efecte de la radiació alliberada i contacte directe amb les flames i a més quan es produeix en un medi en el que el gas es troba parcialment confinat (espai tancat), s’afegeix l’efecte de les ones de sobrepressió generades (que seran menys greus que en el cas d’una detonació). 
Corva velocitat i sobrepessió de detonació (esquerra) i deflagració (dreta). Font: Hysafe 


Finalment, un toc d'atenció als mitjans de comunicació: normalment les deflagracions de gas butà no són "l'explosió de la bombona" com es diu sovint sinó la deflagració del núvol de gas que s'ha format. Una bombona de butà pot arribar a explotar però per això necessita ser escalfada, per les flames d'un incendi proper per exemple, que elevi la pressió interior del gas i acabi esclatant la bombona per excés de pressió. Però aquest cas és poc habitual.

Gas segur
Es tracta per tant d’un servei bàsic que ens genera grans beneficis i confort però que té un perill intrínsec que requereix un ús escrupolós per minimitzar els riscos i garantir la seguretat en tot moment. 
Per això, és essencial mantenir en ordre les instal·lacions (depòsits, calderes, conduccions, cremadors, cuines, …), realitzar les inspeccions periòdiques que estableix la normativa, no manipular mai el sistema ni deixar que ho manipulin els que no estan acreditats i no alterar els elements de seguretat incloses les reixes de ventilació que garanteixen l’entrada d’aire (oxigen) suficient per la combustió i eviten l’acumulació de gas en cas de fuita. Les conduccions, que sovint poden passar per zones on estan accessibles (safareig, cuina, …) han d’estar protegides de cops i corrosió i les claus de pas llaves han d’estar en perfecte estat. 


Consells al twitter @emergenciescat de Protecció Civil de la Generalitat

El tancament de la clau del gas en períodes d’absència prolongada o fins i tot diàriament cada nit a la sortida de casa són accions de prevenció que poden aportar una seguretat extra.

Per últim, no oblideu mai comprovar que la flama de la cuina és correcte: blava i estable. Si oscil·la o té tonalitats taronges o altres és símptoma d'una mala combustió que requereix d'una revisió per seguretat.

Així ha de ser la flama de la cuina.

Aquí podeu consultar els consells de protecció civil pels perills dels gasos derivats del petroli en domicili

diumenge, 29 de maig del 2016

ALARMA QUÍMICA

En general, la major part dels riscos greus d'origen natural, permeten preveure a curt termini les situacions en que s'incrementen de forma concreta, de manera que tant el sistema de protecció civil com la societat en general i els ciutadans en particular, estan sota avís de que es poden produir incidències o emergències o al menys que és més probable. Això és així especialment en el cas del subgrup de riscos meteorològics. No obstant això, alguns riscos naturals com el sísmic no permeten aquesta anticipació a curt termini i passa el mateix amb els riscos tecnològics que no permeten anticipar l'incident, accident o emergència. Entre aquests riscos tecnològics podem destacar el risc químic (manipulació o transport de substàncies perilloses)
La incapacitat d’anticipar els incidents i es emergències de tipus químic acaba suposant que es materialitzen sense previ avís, amb la qual cosa el sistema de protecció civil reacciona a partir de que es produeix l'emergència i es detecta. D’aquesta manera, sovint el sistema és coneixedor de l'incident o emergència química a la vegada que el conjunt de la societat exposada al mateix, especialment quan es tracta de situacions molt perceptibles (núvols visibles, fums, flama, sorolls, etc.). Així, succeeix que durant els primers minuts el ciutadà està sotmès a una incertesa i certa indefensió ja que percep una situació de risc i emergència química de la que no ha rebut informació oficial i de la que desconeix la gravetat de la mateixa i per tant si el pot afectar o no i si s'ha de protegir o no.

Recentment, un incident greu a unes instal·lacions industrials químiques de Catalunya va provocar gran alarma en el seu entorn més ampli ja que va ser àmpliament perceptible. Malgrat les autoritats van informar que d'acord a les dades tècniques el succés no comportava perill greu per a la població, va haver recel entre una part de la població de l'entorn que desconfiava de les informacions oficials a la vista de la dimensió de l'incident i suposava que sí que hi havia un perill imminent.
Foto ACN

No obstant, podem veure en detall els mecanismes dels que disposa el sistema de protecció civil, per poder respondre amb garanties a aquest tipus de situacions i perquè és important que la societat confiï en les informacions oficials que es difonen en aquests casos.

Conèixer el risc químic
No poder anticipar-se a la immediatesa d'una emergència química no implica que el risc no es pugui preveure pugui en general i conèixer on és més elevat. Per això, es tenen catalogades i es coneixen detalladament les instal·lacions industrials considerades d'alt risc perquè manipulen un alt volum de substàncies perilloses i també les seves principals rutes de transport (viàries i ferroviàries). En ambdós casos existeixen mesures de seguretat específiques que permeten:
• reduir la probabilitat de que es produeixi un incident o emergència greu.
• disposar de mecanismes per a la detecció i el coneixement d'aquests incidents en el moment que es produeixen en base a protocols de coordinació específics.
ADR; identificació de mercaderies perilloses en el transport viari


Totes aquestes eines i protocols formen part dels plans d'emergència de protecció civil sovint públics i accessibles al ciutadà. Alguns dels més destacables són:
• sensors de risc químic fixos i portàtils per a la detecció de nivells de concentració de substàncies químiques elevats o propers al llindar de dany probable.
• protocols de comunicació i coordinació entre les activitats de risc i els centres de coordinació de protecció civil.
• protocols per a la monitorització dels efectes sobre la població.
• equips de resposta i intervenció específics per a emergències químiques.
Detector de gasos perillosos

Aquesta realitat suposa al fi que el sistema de protecció civil compta amb mecanismes que li permeten reaccionar a les anomalies vinculades a l'activitat de manipulació o transport de substàncies perilloses, és a dir, de risc químic. Especialment, el sistema es prepara per identificar el més ràpidament possible quin tipus de situació s'està produint i més concretament:
• si estan implicades substàncies perilloses i de quin tipus (tòxiques, inflamables, ...),
• si es tracta d’un incident (menys greu) o d’un accident (més greu) i en aquest últim cas si deriva en una emergència.
• què efectes (danys) té o pot tenir sobre la població.

Es tracta de tenir capacitat d’analitzar els riscos en temps real i el sistema s'entrena per tal que aquest anàlisi es pugui realitzar en el menor temps possible, comprovant periòdicament que els mecanismes previstos funcionen.

Incidents químics
Un cop desenvolupats els mecanismes per a la resposta als accidents amb substàncies perilloses que poden produir una emergència química, en els últims anys s'ha desenvolupat especialment la gestió dels incidents. Aquests incidents responen a anomalies en l'activitat industrial de manipulació o transport de substàncies perilloses que no es poden considerar un accident perquè són controlats mitjançant els mecanismes de contingència previstos i sense arribar a suposar una amenaça aguda o immediata a la població exterior de l'entorn. És un exemple la parada d’una planta química que comporta la crema de producte en torxa per evitar la seva emissió directa a l'exterior, seguint els protocols de seguretat previstos industrials. Succeeix emperò que quan aquestes parades no estan previstes poden generar anomalies superiors com per exemple la generació de fums negres. Aquests fums negres són el resultat d'una combustió imperfecta que es pot evitar amb la injecció de vapor d'aigua que facilita una barreja homogènia i una combustió perfecta de manera que principalment només es genera diòxid de carboni i vapor d'aigua. És cert que poden generar-se traces d'altres productes com ara òxids de nitrogen, compostos orgànics volàtils o d'altres productes perillosos, però els seus valors se situen habitualment per sota dels llindars valors que suposen una amenaça aguda o immediata per la població. Això no implica que no pugui haver-hi efectes mediambientals, contaminants, a mig i llarg termini derivats d’aquestes situacions, però és una problemàtica diferent.

Confiar i no alarmar
En aquest context és absolutament necessari que la societat confiï en la resposta del sistema de protecció civil per a la seva pròpia seguretat. Una resposta contrària als missatges de tranquil·litat emesos, un excés d'alarma per desconfiança, pot afectar la seguretat del ciutadà del mateix mode que el pot fer menysprear les alertes decretades i no realitzar un confinament quan es decreta.
És cert que és un tasca difícil d'executar i que un error del sistema pot suposar danys greus a la població, i això unit a l'espectacularitat d'alguns incidents que es produeixen en les grans plantes industrials pot generar certa desconfiança o temor entre la població. No obstant això, en general és poc probable que no es detecti en un temps raonable una emergència química o en general un accident on estiguin implicades substàncies perilloses i pugui produir danys a la població. Més aviat, hi ha un nombre rellevant d'actuacions on, davant el dubte dels possibles danys a la població, s'apliquen preventivament protocols de protecció a la població fins poder descartar l'existència d'una amenaça i possibles danys.

De la mateixa forma, és nociu per a la confiança de la població i la seva seguretat que s'aprofitin les circumstàncies puntuals d'incidents greus per llançar missatges d'alarma i qüestionar l'actuació tècnica dels serveis públics de protecció civil, generant falses informacions o parcials o interpretant erròniament les dades tècniques disponibles. No ajuda a la població, al contrari, generen un clima de desconfiança i indefensió al posar en qüestió la veracitat i la capacitat del sistema per protegir-los davant una emergència química real.
Distorsionar

dijous, 19 de maig del 2016

LA GESTIÓ DELS FUMS NEGRES DE L’INCENDI DE SESEÑA

L'incendi del dipòsit de pneumàtics de Seseña iniciat la nit de dijous passat 12 de maig ha tingut una gran repercussió mediàtica i social per la gran dimensió de la columna de fum negre generada, visible a gran distància fins i tot des de la ciutat de Madrid.
Columna incendi Seseña. Font Jaime Villaneuva. El País

L'actuació de protecció civil
Més enllà de les causes de l'incendi i de la polèmica sobre la legalitat de la planta, pot dir-se que amb caràcter general hi ha hagut una bona gestió en matèria de protecció civil per part de les diferents administracions públiques implicades: l'ajuntament de Seseña, la comunitat autònoma de Castilla la Mancha i la de Madrid. L'activació del corresponent pla territorial de protecció civil de cada comunitat autònoma (en nivell 2 per al cas de Castilla la Mancha i nivell 1 per a Madrid) com a resposta a l'incendi i els seus possibles efectes sobre la població és sens dubte una mostra de maduresa del sistema de protecció civil.

Aquesta activació del pla de protecció civil dóna la necessària cobertura jurídica per aplicar mesures excepcionals d'emergència i més concretament:
- La protecció de la població amb caràcter preventiu (evacuació, confinament, suspensió d'activitat escolar o a l'aire lliure, etc)
- La mobilització de recursos extraordinaris en resposta a l’incendi (extinció i evacuació i acollida de població en aquest cas), tant per la recepció de recursos que no són propis (cas de Castilla la Mancha) per com la cessió en suport a altres administracions (cas de Madrid).

A més permet posar en marxa els protocols operatius previstos per a:
- La coordinació de la resposta a l'emergència: es van constituir les dues figures previstes i que són el centre de coordinació operativa (CECOP) per a la gestió més estratègica i de direcció<A[direcció|adreça]> en la distància i el centre de comandament avançat (CCA) per a la coordinació de les actuacions operatives concretes. A més, hi va haver la necessària coordinació entre administracions actuants.
- El seguiment dels possibles efectes de l'emergència i la informació dels mateixos a la població: ambdues comunitats autònomes van ser proactives i van establir telèfons d'informació la població on resoldre els dubtes dels ciutadans sobre els efectes de l'incendi i van fer difusió d'aquesta informació a través dels mitjans disponibles (notes de premsa, xarxes socials, App d'alerta i informació ...). També van treballar per desmentir falses informacions (presumpta contaminació de l'aigua), que és una actuació de protecció civil necessària per controlar l'emergència i no anar a remolc de la mateixa actuant a reacció.
CECOP  de la Comunidad de Madrid

CCA de la Junta de Castilla la Mancha

Mesures de protecció a la població
Les administracions van prendre mesures per a la protecció de la població davant la columna de fum negre i els seus possibles efectes. 

D'una banda, és molt destacable que l'Ajuntament de Seseña recomanés ja des de la nit del dia 12 el confinament de les urbanitzacions i poblacions més properes a l'origen de l'incendi i a la columna de fum generada. Posteriorment, divendres a la tarda 13 la comunitat autònoma de Castilla la Mancha va prendre la decisió d'evacuar la urbanització del Quiñón de Seseña davant de la previsió que les condicions meteorològiques de la nit poguessin afavorir afectacions a la població per la columna de fum negre. Això demostra que sota el paraigua de l'operativa prevista en el pla territorial de protecció civil l'administració pública estava analitzant en avançat l'evolució de la columna de fum negre i la seva possible afectació que va permetre establir la mesura d'emergència necessària per protegir la població.  Per a l'evacuació del miler de persones afectades i la seva posterior acollida es van habilitar diversos espais i es van mobilitzar recursos logístics específics de diverses unitats de protecció civil municipals i de la Creu Roja. Posteriorment al retorn dels evacuats es va mantenir la recomanació del confinament en domicilis i minimitzar el temps de permanència en l'exterior. A més, es van suspendre les classes en els centres escolars més exposats al risc i les activitats esportives, i fins i tot en algun centre escolar es van tornar a suspendre les classes represes davant d'una falta de certesa de no afectació.
Control ambiental de la Junta de Castilla la Mancha

Mentrestant, la comunitat autònoma de Madrid informava que les dades de qualitat de l'aire aconsellaven no prendre mesures extraordinàries al seu territori i a més aconsellava a 31 municipis de les zones Sud i Hortes tancar les finestres a la nit per precaució (lògica recomanació ja que durant la nit una evolució desfavorable de l'incendi i la columna de fum podia sorprendre aquests veïns durant les hores de dormir<A[son|somni]>). 
Avís emès per la Comunidad de Madrid

Fums negres i altres casos recents
Els fums negres generats després de grans incendis en instal·lacions industrials de diferent tipologia no són un fet aïllat. Un dels més espectaculars va ser l'incendi del magatzem de combustibles Buncefield a la ciutat d'Hemel Hempstead del comtat d'Hertfordshire d'Anglaterra l'any 2005. Les explosions que es van produir es van registrar a la xarxa sísmica amb una magnitud 2,4 en l'escala Richter. La columna de fum negre va arribar a produir el tancament preventiu d'un dels aeroports de Londres, situat a més de 35 km del focus de l'incendi. Es calcula que l'incendi va emetre fins a 8.000 tones de partícules PM10, equivalent a aproximadament el 6% del total anual d'emissions d'aquest contaminant a tot el Regne Unit.
Columna de fum negra de Buncefield. Font: BBC

PM10
Els principals factors de risc a curt i mitjà termini de les columnes de fum negre són la presència de partícules en suspensió de petita mida que reben el nom de partícules PM10 (partícules de diàmetre inferior a 10 micres). Per la seva petita mida aquestes partícules no poden ser retingudes pel sistema respiratori i en respirar-les arriben fins als pulmons on es dipositen afectant la capacitat del sistema respiratori de forma permanent. Les partícules PM2,5 són encara més perilloses perquè per la seva menor grandària arriben als alvèols on es dipositen. Segons l'OMS, aquestes partícules poden causar cardiopaties, pneumopaties i càncer a llarg termini (exposició prolongada) però a més els grups més sensibles (població infantil, tercera edat i persones amb afeccions del sistema respiratori) podrien tenir danys a curt i mitjà termini. Les partícules PM10 són presents en l'aire de les zones metropolitanes sobretot en determinats períodes de l'hivern per efecte de les condicions meteorològiques i les emissions d'indústries, vehicles i calefaccions principalment, i per tant existeix una àmplia xarxa de monitoratge i és un risc que es gestiona ordinàriament com a conseqüència de la normativa mediambiental d'origen europeu. Aquestes partícules tenen un efecte nociu de tipus físic, és a dir, no són tòxics que reaccionin amb l'organisme. Per això, una protecció viable és l'ús de filtres o mascaretes dissenyades específicament per a la retenció (física) d'aquestes partícules (molts ciclistes de zones urbanes les utilitzen). Això no ens ha de portar a concloure que la utilització d'una màscara estàndard, sense filtre, és prou protecció ja que manca de sistema de retenció o que l'ús d'un mocador ens protegirà, en contra de la tradicional creença.
Màscara amb filtre PM10. 

Altres substàncies perilloses
Als núvols negres generats per incendis industrials també poden trobar-se altres productes perillosos, tòxics, com els òxids de nitrogen i el monòxid de carboni, que també han de ser monitoritzats per evitar arribar a valors perillosos. Finalment, també podem trobar compostos orgànics volàtils (COVs), dioxines, furans i hidrocarburs policíclics aromàtics (PAHs), però la seva concentració en aquests casos sol ser inferior als llindars de perillositat ja que els seus efectes no es produeixen amb caràcter tan immediat sinó per llarga exposició (de caràcter mediambiental).

Des de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya s'han gestionat alguns casos d'incendi industrial amb generació de columna de fum negre que encara que de menor dimensió als casos reportats anteriorment, també van requerir una anàlisi en continu dels seus possibles efectes i fins i tot aplicar mesures extraordinàries de protecció a la població. Així, l'abril del 2013 ja va es activar el pla de protecció civil per front a l'incendi d'una fàbrica de pintures que va generar un gran núvol negre i al setembre del 2015 també es va fer el mateix en l'incendi d'una planta des desballestament de vehicles, arribant a establir el confinament de població en funció de la direcció del vent i els valors de la xarxa de sensors mediambientalm coordinadament amb els equips de bombers actuants en l'extinció.

dilluns, 2 de maig del 2016

MÉS SOBRE L'EXCÉS D'INFORMACIÓ EN EMERGÈNCIES

Fa un parell de setmanes publicava un post reflexionant sobre la possibilitat de què un excés d'informació en matèria de risc greus i emergències produís un efecte d'inseguretat en els ciutadans. L'argument era el següent: quan la informació de riscos greus i emergències és excessiva i no s'enfoca a les mesures d'autoprotecció el ciutadà es desvincula de la seva coresponsabilitat en la seva pròpia seguretat.
Arran d'aquest post podem llegir algunes reflexions sobre la necessitat d'una bona gestió de la informació d'emergències, com les publicades en el blog de Cecilia Marambio que comparteixo plenament.

Vull insistir sobre aquest aspecte, ja que em sembla essencial en el disseny d'unes bones polítiques públiques de seguretat.


Sensibilització en emergències vs informació corporativa

Un dels principals factors que contribueix a l'excés d'informació en matèria de riscos greus i emergències és la informació corporativa dels propis serveis públics d'emergències ja que en moltes ocasions aquesta informació acaba eclipsant la realment crítica en emergències, és a dir, la de les mesures d'autoprotecció.

En aquesta qüestió els mitjans de comunicació juguen un paper crucial i no sempre ho fan a favor de la sensibilització del ciutadà en la seva coresponsabilitat en la seva seguretat, ja que en general té més cobertura i difusió imatges i dades d'una actuació operativa que les pròpies mesures d'autoprotecció que ha d'aplicar el ciutadà en cada cas. Així doncs, en ocasions es dóna més rellevància (cobertura periodística) a emergències de menor dany potencial a la població (menor risc) però més espectaculars, i amb això indirectamente es contribueix a distorsionar la percepció objectiva dels riscos per part del ciutadà. A la vegada, un excés d'aquesta informació operativa pot generar en la societat la falsa creença que els serveis públics d'emergència són suficients per garantir la nostra seguretat en qualsevol situació, i que la nostra implicació com a ciutadans aplicant el principi de prevenció és secundària. No ens faltarien exemples per citar (en  nevades, en inundacions, en incendis forestals, ...).

És cert que aquestes informacions (sobretot les audiovisuals) també són de gran ajuda per transmetre els danys potencials dels riscos greus als que ens exposem. A més, els serveis públics d'emergència hauran de difondre la seva activitat perquè fer-ho forma part de l'estratègia de sensibilització del ciutadà ja que "culturitzar-lo" respecte el paper dels serveis públics d'emergència i la seva carta de serveis pot ajudar a evitar danys. Per exemple, no tothom és conscient dels temps d'arribada dels bombers a un incendi d'habitatge i pot posar en risc la seva vida innecessàriament intentant sortir del seu habitatge per enmig del fum o de les flames en comptes d'esperar uns minuts la seva arribada per l'extinció i salvament si s'escau.
Tanmateix, pels motius ja citats, és necessari diferenciar l'actuació dels gabinets de premsa dels serveis públics d'emergència de la informació de les mesures d'autoprotecció que s'emet des de l'àmbit competencial de protecció civil, integrant la informació de les actuacions operatives en  l'estratègia general de difusió de les mesures d'autoprotecció del ciutadà i la seva coresponsabilitat en situaciones de risc greu i emergència.


Simulacres amb i per a la població

Una de les estratègies més importants a desenvolupar per part dels serveis de protecció civil per sensibilitzar la població són la seva implicació en els simulacres. Tanmateix, sovint els simulacres organitzats per protecció civil no s'enfoquen a la implicació activa dels ciutadans (o ni tan sols no compten<A[compten|expliquen]> amb la seva participació) i es focalitzen exclusivament a la pràctica de les actuacions operatives (que no deixa de ser un dels objectius dels simulacres però que pot practicar-se al marge en exercicis tàctics contextualitzats) i en els aspectes de coordinació operativa i general.
Tanmateix, hi ha països on els simulacres tenen com a objectiu principal la pràctica de les mesures d'autoprotecció per part dels ciutadans. Un dels exemples a seguir és el macro simulacre sísmic el gran shakeout que anualment organitzen autoritats i institucions nord-americanes (concretament la FEMA i l'USGS). L'any 2015 el registre web de participació va assolir gairebé els 44 milions de ciutadans, majoritàriament nord-americans, sobretot de les estats més exposats al risc sísmic, destacant que gairebé el 70% dels participants eren centres educatius, que van practicar com protegir-se en cas de terratrèmol.
Cartell de mesures d'autoprotecció del macro simulacre sísmic anual Shakeout de FEMA.

En relació tant a simulacres com a la informació corporativa dels serveis públics d'emergència, existeix una casuística habitual que són les jornades, fires, exhibicions, ..., d'emergències i protecció civil. En aquestes s'exposen nombrosos recursos dels serveis públics i voluntariat d'emergències i fins i tot es realitzen alguns exercicis pràctics d'exhibició amb l'assistència d’un gran volum de ciutadans en molts casos. Tanmateix, i malgrat un context altament propici, en poques ocasions s'aprofita per la sensibilització al ciutadà i sobretot als menors, desaprofitant una oportunitat estratègica pels objectius de la protecció civil. 

El repte de protecció civil

Tal com proposava en l'anterior post, el repte dels serveis de protecció civil de les diferents administracions públiques és aconseguir que la informació de riscos greus i emergències sigui atractiva al ciutadà, traduint les dades i informacions tècniques en missatges que arribin de forma fàcil i efectiva a la població potencialment exposada als diferents riscos greus. Infografies, vídeos i tota mena de material audiovisual és un dels principals recursos amb què comptem. Existeixen exemples que han tingut gran repercussió i difusió com per exemple els consells de l'Institut Geogràfic Nacional IGN davant terratrèmols.
Consells davant de terratrèmols de l'Institut Geogràfic Nacional IGN

També, en l'abans citat post del blog de Cecilia Marambio trobem la reflexió de com enfocar els consells d'autoprotecció cap a la protecció dels nostres fills pot ser una estratègia per fer arribar al ciutadà aquestes mesures de forma més efectiva (a més de la necessària i pendent educació escolar en la matèria).
En qualsevol cas, s'han d'explorar els mecanismes que afavoreixin l'esmentada penetració del missatge en el teixit social. Periodistes i sociòlegs juguen aquí un paper crucial i necessari per ajudar els serveis de protecció civil.


Implicació del ciutadà en el disseny de l'estratègia

Finalment, una eina molt potent però poc utilitzada és la implicació dels mateixos ciutadans en el disseny de les campanyes de sensibilització. Això és especialment interessant en el cas dels col·lectius més vulnerables: menors, gent gran, dependents i els sectors socials més exclosos (com per exemple la immigració de països pobres o culturalment molt allunyats de la nostra cartera de serveis públics). Un procés de baix a dalt en el qual el ciutadà ens manifesti quins són les seves necessitats davant el coneixement de l'autoprotecció i com creu i/o vol que es cobreixin facilitarà el procés de sensibilització. No deixa de ser un exemple de gobernança, una d'aquestes paraules que ja tots utilitzem però que en poques ocasions apliquem.

Tenim feina per davant. L'abordarem entre tots per fer-ho possible.


dimecres, 20 d’abril del 2016

LA PARADOXA DE L'EXCÉS D'INFORMACIÓ EN RISCOS GREUS I EMERGÈNCIES

Dret a la informació i autoprotecció

Les administracions públiques tenen l'obligació d'informar als seus ciutadans respecte els riscos greus a què estan exposats i les emergències que els poden afectar i especialment de com actuar per protegir-se. L'esmentada obligació no només deriva de les previsions normatives en matèria de protecció civil sinó també del fet indiscutible de que aquesta informació salva vides. Un ciutadà coneixedor de les emergències que el poden afectar i de les mesures d'autoprotecció que haurà de prendre en cada cas, és un ciutadà més protegit i per tant més segur que alhora contribueix a millorar la seguretat del seu entorn.

Autoprotecció: Imatge d'Andrew Suryono

Aquestes accions de sensibilització als ciutadans per part dels serveis de protecció civil de les diferents administracions públiques competents s'han reforçat substancialment en els últims anys a causa de dos factors principals:
  • La previsió en diferents lleis de protecció civil del dret dels ciutadans a ser informats, partint de la legislació autonòmica més pionera, com el cas de la Llei 4/1997 de Protecció Civil de Catalunya (article 4), i culminant recentment amb la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil (article 6).
  • L'explosió de les noves tecnologies i la societat de la informació i especialment a partir de la universalització de l'accés a internet, l'aparició i creixement fulgurant de les xarxes socials i l'adveniment dels telèfons mòbils i les seves conegudes App.

La paradoxa de l'excés d'informació com a factor d'inseguretat

És en aquest context en el que apareix la possible paradoxa de l'excés d'informació com a factor d'inseguretat en l'àmbit dels riscos greus i les emergències. Aquest excés d'informació en general i especialment a les xarxes socials es coneix com a “infoxicació”, és a dir, informació tòxica o intoxicació per excés d'informació.

Infoxicació. Font: Silvia Albert in Company

Als inicis del segle XXI pocs imaginàvem que 15 anys després ens trobaríem amb la necessitat d'analitzar si hi ha un excés d'informació al ciutadà en la matèria de protecció civil. Llavors el debat era el contrari: cóm obrir la informació dels riscos greus i les emergències al ciutadà? Fins i tot hi havia qui es qüestionava si realment era necessari. Per sort el debat es va resoldre a favor de l'obertura informativa i fins i tot s'ha avançat un pas més enllà i actualment el ciutadà ja no és un element passiu que alimentem des de les administracions públiques amb una informació prèviament seleccionada sinó que és un subjecte actiu que decideix les dades que són del seu interès i qüestiona les informacions que rep.

És precisament aquest ciutadà actiu el que detecta i fa aflorar la paradoxa de l'excés d'informació com a factor d'inseguretat, és a dir, qui en el seu paper actiu i gràcies a les xarxes socials mostra la seva queixa respecte l'excés d'informació. Certament, en el moment actual existeix un volum excessiu d'informació sobre riscos greus i emergències i que en moltes ocasions no està processada sinó que simplement es publica amb l'esperança que el ciutadà la consumeixi el que comporta el següent:
  • La informació no processada no està adaptada a l'objectiu que es persegueix el que suposa que no és de fàcil consum i comporta el desinterès del ciutadà.
  • L'excés d'informació suposa una banalització de la matèria d'emergències alhora que desorienta el ciutadà davant de l'excés d'interlocutors i dades, el que deriva finalment en la seva incapacitat de percebre objectivament el risc.
Ambdues conseqüències anteriors porten a més inseguretat dels ciutadans ja que no s'assolirà el coneixement de les mesures d'autoprotecció sinó tot el contrari: el ciutadà deixarà de percebre que és corresponsable de la seva seguretat davant dels riscos greus i les emergències.

Nivells d'informació: adaptació al receptor

Sembla clar que l'objectiu d'uns ciutadans formats en autoprotecció davant riscos greus i emergències no passa perquè les administracions públiques llancin al ciberespai el major nombre d'informació i dades possibles relacionades amb la matèria, sinó els essencialment necessaris per permetre als ciutadans entendre perquè i com ha d'actuar de forma concreta per evitar quedar afectat.

Aquí resideix la veritable especialització dels serveis públics de protecció civil, que han de ser capaços de sintetitzar tot el coneixement tècnic que gira entorn dels riscos greus i les emergències i traduir-lo en missatges i idees que el ciutadà pugui digerir de la forma més efectiva possible. Fins i tot, és necessari poder establir diferents nivells d'informació que facilitin al ciutadà aprofundir en el coneixement dels riscos greus i les emergències a mesura que siguin del seu major interès<A[gran|important]>. Igualment, cal poder diferenciar els nivells d'informació en funció de les responsabilitats del receptor.


Finalment, res han de veure aquestes reflexions amb la necessitat que els serveis públics de protecció civil, els d'autoprotecció i el voluntariat de protecció civil, els tres pilars del sistema de protecció civil, siguin cada vegada més coneixedors dels riscos greus en el màxim detall possible amb iniciatives tecnològiques que facilitin l'accés a aquesta informació. En aquest cas el debat és un altre de molt diferent: processar la informació per a un accés àgil en temps real. Algunes iniciatives sobre això, molt prometedores, ja estan en marxa.

Nota: si t'ha interessat, pots accedir a la segona part del post http://emergenciesprotecciocivil.blogspot.com/2016/05/mes-sobre-lexces-dinformacio-en.html

divendres, 11 de març del 2016

L'INCREMENT DEL VOLUNTARIAT DE PROTECCIÓ CIVIL

En relació amb l'últim post en el que a tall d'homenatge al voluntariat de protecció civil recollia algunes reflexions sobre la seva importància i el que poden aportar al sistema de protecció civil, resulta interessant recollir aquí el recent post del blog del sr. Javier Larrea (de nom emergente112 a les xarxes socials). Sota el títol “més voluntaris de protecció civil”, el sr. Larrea reflexiona sobre els motius de l'important creixement del nombre de voluntaris de protecció civil i ho compara amb la tendència en el voluntariat en altres serveis d'emergència, en especial els d'extinció d'incendis i salvaments (bombers).

Al respecte del repunt recent del nombre de voluntaris de protecció civil, aquestes són les dades de l'evolució del nombre d'associacions de voluntaris de protecció civil inscrites en el registre oficial del Departament d'Interior de Catalunya (per tant, oficials), així com de voluntaris de protecció civil que formen part d'aquestes associacions i han estat degudament nomenats pels seus ajuntaments i inscrits en el registre abans esmentat.


Març 2013
Març 2014
Març 2015
Març 2016
Associacions registrades
62
78
90
106
Voluntaris registrats
667
881
1060
1262

Font: notes de premsa de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat

És notori l'important creixement en els últims anys, doblant el nombre de voluntaris en quatre anys, i incrementant en més del 70% el nombre d'associacions.

Aquest creixement del voluntariat de protecció civil a Catalunya en els últims quatre anys és molt superior al d'anys anteriors com pot observar-se a la gràfica següent:
  
 Font: Llistat d'associacions registrades publicat per la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat

L'acceleració dels últims quatre anys és fruit, en gran part, de les accions de difusió realitzades per la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat traslladant als ajuntaments el paper del voluntariat de protecció civil i facilitant la creació de noves associacions i incrementant l'oferta del curs bàsic, requisit indispensable per a la condició de voluntari de protecció civil. També, s'ha intensificat la tasca de conscienciació de la necessitat que les associacions de voluntaris de protecció civil completin la inscripció el registre per actuar dins del marc normatiu i no al marge del mateix, amb les conseqüències que això suposa.

Més enllà que aquest creixement sigui necessari i beneficiós en termes generals, el sistema ha de tenir capacitat per absorbir la incorporació de noves associacions i voluntaris de protecció civil. Això comporta que es creïn noves associacions on realment siguin necessàries i amb uns objectius concrets definits pels ajuntaments als quals es vinculen, de la mateixa manera, que el creixement de les associacions existents, en nombre de voluntaris de protecció civil formats, nomenats i registrats, ha de ser sempre conseqüència d'una demanda real de servei per part de l'ajuntament. Si no és així, si no es creix sota paràmetres reals de demanda i necessitat, a més d'haver realitzat una inversió sense retorn directe en forma de benefici per a la seguretat del ciutadà, existeix un risc important que el conjunt es desestabilitzi i col·lapsi el model de voluntariat de protecció civil, i fins i tot, serien previsibles efectes sobre els altres serveis que integren el sistema de protecció civil.


Per tant, el repte en relació amb el voluntariat de protecció civil és sens dubte definir i dirigir els esforços cap a les necessitats reals. A Catalunya ja hem començat a posar les bases d'aquesta ordenació, definint criteris tècnics de les actuacions que ha de realitzar el voluntariat de protecció civil. Aquests criteris van ser informats favorablement per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el 2015 i estan en fase d'implantació. 

Comparteix aquest post

Compartir